A partir del retrat íntim de quatre parelles gais i lesbianes, crea un diàleg amb imatges d’arxiu que, sense por de mostrar una sexualitat viva, vol qüestionar qui escriu la història i què queda fora dels seus límits. La cineasta reivindica el desig i el gaudi com a gestos de resistència davant l’oblit, entre la celebració de l’erotisme i l’exercici d’arqueologia visual.