"És la cinta espanyola més important de l'any. Una de les pel·lícules espanyoles més brillants, opressives, devastadores i enlluernadores de l'any"(Luis Martínez a El Mundo). Com és possible que un camí rutinari es converteixi en tota una odissea? Per entendre-ho, és necessari posar-se en les sabates de Joel, que un matí surt de casa per portar al seu gos al veterinari, i, en deixar-se les claus dins, es veu embolicat en una fugida obsessiva de si mateix. Mentre dóna desconcertants voltes, intenta desfer-se del gos i va deixant desencaixats als seus amics i coneguts, la veritat del que li ocorre va aflorant, ajustant els comptes que té amb si mateix (arran d'un trauma recent), que no li permeten trobar el camí de tornada casa.