Amb només 13 anys, Mai Khoi, una noia d'un humil poble vietnamita, marxa a Saigon amb la il·lusió de convertir-se en una estrella pop. Als 20 anys ja havia enregistrat quatre discos de cançons romàntiques, però amb èxit escàs. Aleshores el seu pare, professor de música, li suggereix que compongui una cançó que parli de les meravelles del seu país. La cançó, "Vietnam", es converteix en un èxit immediat i sona en totes les emissores. Khoi rep premis i actua repetidament a la televisió . El govern comunista fins i tot fa servir la cançó per a promocionar el turisme. Khoi guanya fama i diners, i el que és més important, el favor del govern comunista del seu país, que li fa molta publicitat. Però malgrat tants èxits, Khoi experimenta un sentiment de buidor quan comença a conèixer a fons el seu país i descobreix la manca de llibertat d'expressió i es pregunta si podrà posar el seu estatus d'estrella al servei d'introduir canvis en el seu país. L'escàndol arriba quan en una entrevista afirma que no es pensa casar ni tenir fills. El govern comença a censurar les seves cançons, però ella els desafia i publica l'àlbum "Selfie Orgasm", que en una setmana obté més de 300.000 reproduccions. L'escàndol està servit. Amb la prohibició del govern, Khoi es rebel·la, s'instal·la en la dissidència i decideix presentar-se a les eleccions al Parlament vietnamita, però el govern n'anul·la la candidatura. Arran de la visita del president Obama al seu país, Khoi aconsegueix entrevistar-s'hi i la premsa internacional se'n fa ressò. A partir d'aquest moment, el govern li prohibeix actuar i la sotmet a un constant seguiment. Ella desafia el govern i reuneix un grup de músics i forma el conjunt Mai Khoi i els Dissidents. La seva situació s'agreuja quan, aprofitant la visita oficial al país de Donald Trump, Khoi exhibeix una pancarta que diu "Em pixo en tu, Trump". Khoi es retinguda a casa seva i, finalment, és forçada a abandonar el país.