La parella de directors Messora i Salaviza, premiats en el Festival de Cannes i en Mar de Plata, ens endinsen en la selva amazònica a través d'una mirada pausada que s'integra en la cosmovisió d'aquesta comunitat. Aquest viatge sensorial entre el místic i l'antropològic, amb la seva confrontació entre l'afable i misteriosa selva i l'alienadora i sorollosa ciutat, ens recorda al cinema del gran Apichatpong Weerasethakul.És de nit i reina la calma en el bosc que envolta el poble. Quan els vius dormen, el bosc es desperta. L'Ihjãc, un jove indígena Krahô que viu en el nord del Brasil, té malsons des que va perdre al seu pare. Camina en la foscor, el seu cos suós es mou amb cautela. Quan se sent una cançó distant a través de les palmeres, és la veu del seu pare desaparegut que anomena al seu fill des de la cascada, perquè ha arribat el moment d'organitzar la cerimònia fúnebre que conclou el duel i permet que el seu esperit arribi al poble dels morts. L'Ihjãc decideix fugir a la ciutat per a escapar al seu deure i no convertir-se en xaman. Lluny de la seva gent i la seva cultura, s'enfronta a la dura realitat que és seva, ser un aborigen al Brasil d'avui.