El georgià George Ovashvili articula una obra naturalista i remota, aclaparadorament bella, que a més de pivotar sobre una majestuosa localització, és capaç d'obtenir el màxim benefici possible de la seva atrevida proposta estètica a través d'una portentosa economia de recursos que brilla per la seva magnífica ocupació de la llum, els seus fascinants enquadraments o el detallat treball de so sobre el qual se sustenta. El riu Enguri forma la frontera entre Geòrgia i la República d'Abkhàzia. Les tensions entre els dos països no han disminuït des de la guerra de 1992-93. Cada primavera, el riu porta sòl fecund des del Caucas fins a les planes d’Abkhàsia i el nord-oest de Geòrgia, creant petites illes: petits grups de terra de ningú. Les illes són refugis per a la vida silvestre, però de vegades també per a l'home. La nostra història comença quan un vell granger d’Abkhàsia posa el peu en una de les illes. L'ancià es construeix una cabanya per a ell i la seva néta adolescent. Ell conrea la terra i junts sembren blat de moro. El blat de moro madura i la néta floreix. L'ancià s'enfronta al cicle ineludible de la vida.