Quan era petit, a Bahrain, Hakeem Al-Araibi vivia pel futbol i somiava que algun dia seria futbolista professional. I així va ser. Amb divuit anys, va entrar a la selecció absoluta i el seu somni d'infantesa es va fer realitat. Però no s'imaginava que aquella il·lusió es convertiria en un malson. El 2011, la seva participació a l'onada de manifestacions prodemocràtiques de la Primavera Àrab li va costar la persecució del règim de la família reial bahrainiana, amb tortures incloses i un judici farsa. Va passar de ser un ídol a ser considerat un traïdor de la pàtria i va demanar asil polític a Austràlia, que l'hi va concedir el 2014. Allà va començar a construir-se una nova vida i es va atrevir a denunciar públicament el xeic Salman, president de la Federació de Futbol de Bahrain i candidat a presidir la FIFA, per les tortures que havia patit. Però la seva valentia posaria en perill la seva vida. El 2018, acabat de casar-se, quan marxa de lluna de mel a Tailàndia, la seva felicitat queda truncada tot just en baixar de l'avió. Una ordre de detenció de la Interpol sol·licitada per Bahrain en provoca l'empresonament preventiu i posa en marxa el compte enrere per extradir-lo. El règim de Bahrain no està disposat a tolerar les seves denúncies i es desencadena una trama judicial i política en què es veuen implicats tres països, dues famílies reials i l'organisme esportiu més poderós del món, la FIFA. Mentre Hakeem espera una possible extradició al seu país, on patirà més tortures i la seva vida correrà perill, un grup d'activistes pels drets humans, entre els quals Amnistia Internacional, liderats pel carismàtic excapità de la selecció de futbol australiana, protagonitza una campanya trepidant per salvar-li la vida. En joc també hi ha l'ànima del futbol. (302 paraules)