Estrena a Espanya. Gran triomfadora del recent Festival de Tribeca on es va fer amb el premi a Millor Documental i Millor Direcció. Cop a l'estómac d'un grup d'adolescents amb present pols i futur cendra en una ciutat convertida en runes a causa de les polítiques del Govern de Margaret Thatcher. La poderosa "Ocells sense ales" sobrevola l'univers del primigeni Ken Loach i el fa topar de cara amb el de Larry Clark per oferir-nos un retrat íntim i colpidor d'una ciutat en decadència, un documental que se sent ficció mentre acompanyem a la Gemma, a el seu avi i grup d'amics, que han estat abandonats en un racó del món on tan sols han quedat somnis trencats. Thatcherisme, violència, esperança, humor i lirisme es confronten en aquesta obra formalment portentosa, tan devastadora com tendre, en la qual desborden un bon grapat de seqüències inoblidables. Un dels títols capitals d'aquesta nova edició d'Atlántida Film Fest. "Ocells sense ales" segueix a l'adolescent escocesa Gemma i les persones que componen la seva vida: el seu avi, que la va criar quan la seva mare la va abandonar; el seu xicot Pat; la seva millor amiga Amy, a qui sempre li persegueix la desgràcia; i el seu veí, JP. Tots viuen a Motherwell, una ciutat abandonada avui a la seva sort, fustigada pel la desocupació, la violència i l'alcoholisme, que en temps millors era coneguda com Steelpolis (capital de la producció d'acer a Escòcia). Un lloc en el qual "o acabes prenyada o tancada" i en el qual encara se senten els estralls de les fèrries polítiques de Margaret Thatcher, que va tancar les mines de ferro al 1980.