Al París de 1784 Gabriel de Beaumont, un actor de gran renom, és convidat al palau d'un senyor Marquès. Mentre espera l'arribada del Marquès en una sala privada del palau, un criat parla amb l'actor sobre la professió teatral i li serveix una copa de vi de Xipre. Després de conversar una estona, el criat es revela com el Marquès mateix i exposa a Gabriel la seva teoria del teatre tot explicant-li el motiu veritable pel qual l'ha fet cridar: ha escrit una obra sobre la vida i mort de Sòcrates i vol que Gabriel representi el filòsof durant la seva agonia. Gabriel hi accedeix i realitza la representació del monòleg, però el Marquès no en queda satisfet, ja que, a parer seu, la seva manera d'interpretar «no arriba a transmetre allò que succeeix al personatge» i addueix que l'actor no pot representar de manera correcta allò que no ha experimentat mai d'una manera directa i personal. Davant d'aquesta objecció, Gabriel replica que en el teatre els morts «ressusciten en acabar-s'hi la funció» i que gràcies a això les obres de teatre es repeteixen un cop i un altre. Gabriel que no ha parat de beure vi en tota la vetllada se sent marejat i el Marquès li fa entendre que ha estat enverinat. El Marquès li proposa un pacte: ara que està a punt de morir, tornarà a interpretar el mateix monòleg, i si la seva actuació el convenç, el Marquès li donarà l'antídot. El Marquès addueix dur a terme un experiment racional per comprovar la veracitat de la seva teoria de l'actuació, on només les coses experimentades per un mateix poden ser representades dalt d'un escenari, sense impostures ni fingiments. Gabriel, atemorit i consternat, realitza una segona interpretació molt més natural que la primera. Després d'això, el Marquès li dona una copa amb el suposat antídot, però abans del final de l'obra es revela que, no havent quedat satisfet amb la seva segona actuació, el Marquès realment no li ha donat un antídot sinó el verí autèntic, ja que el malestar anterior de l'actor només era causat per la seva embriaguesa tot i que el Marquès li havia fet creure que estava emmetzinat per assistir a una actuació més veritable del seu monòleg. El Marquès fa presoner Gabriel en una gàbia i es disposa a contemplar la seva mort, buida de tot artifici, per satisfer els seus instints sàdics de coneixement.