Durant els anys seixanta i setanta del segle passat, centenars de catalans van anar a Israel a conèixer de primera mà els quibuts, és a dir, les granges i col·lectius sense propietat privada i amb vida comunal que van florir durant el segle XX a l’actual estat d’Israel. Els quibuts van ser un mirall no tan sols per als jueus catalans, sinó també per a l’esquerra catalana, ansiosa de socialisme real, i també per a l’independentisme, perquè florien en un estat que s’havia guanyat la independència i havia estat capaç de fer renéixer una llengua.