Podríem definir-la com UN HOME SERIÓS dels Coen rodada a l'estil Dardenne. Dit d'una altra manera: gent corrent enfrontada a una situació límit. LA LLIÇÓ articula una imponent i exhaustiva paràbola que reflexiona sobre la doble moralitat a la qual ens poden condemnar els devastadors efectes de la nostra corrupta societat. Premiada a Sant Sebastià amb el Premi Kutxa a Nous Realitzadors, ens explica la història de la Nedi, una professora de caràcter serè que intenta solucionar un robatori comès a la seva classe. Un dia, en arribar a casa, es troba que el seu marit, que és un desastre, ha dilapidat els diners de la hipoteca i estan a punt de ser desnonats. A partir d'aquí, Nedi, carregant amb el pes de la família, es veu embolicada en una trama de tints kafkians que posarà en dubte els seus límits ètics. Amb una interpretació desbordant de matisos de la seva protagonista femenina, que apareix en gairebé tots els plànols, i una direcció sòbria, LA LLIÇÓ és una devastadora crítica social i també un panegíric agredolç sobre el paper de la dona en la societat contemporània.