L’esclat de la guerra a Síria, l’any 2011, va impedir tornar a casa al clarinetista Kinan Azmeh, iniciant així un viatge introspectiu sobre el poder transformador de l’art. La seva exploració musical —clàssica, jazz i world music— mostra les moltes capes de la identitat a l’exili i s’entrellaça amb fites personals, com ara ser pare. Kinan i altres artistes exiliats reconfiguren i posen música a la narrativa de la Síria contemporània en una oda elegant i captivadora als records i a l’amor que perdura, malgrat les pèrdues i les ferides infligides per la guerra.