Més a prop del cinema de Capra que del film homònim de Henry King, el darrer treball de Robert Guédiguian s’inspira en un poema de Víctor Hugo. Malgrat haver-se quedat sense feina, el Michel és feliç amb la Marie-Claire. Fa 30 anys que s'estimen. Els seus fills i els seus néts els estimen. Tenen molt bons amics. S'enorgulleixen de les seves lluites polítiques i sindicals. Les seves consciències són tan transparents com les seves mirades. Però la seva felicitat s’esmicola igual que el seu finestral quan dos homes armats i emmascarats els agredeixen, els arrenquen els anells de noces i fugen amb les targetes de crèdit