Antoinette Boulat, directora de càsting darrere de títols fonamentals en la filmografia de Leos Carax, François Ozon o Wes Anderson, debuta com a directora i guionista amb un llargmetratge que arranca invocant paraules de Joan Didion, per parlar-nos de la pèrdua irrecuperable: la d’un ésser estimat al qual ja mai més tornarem a veure. Captivada per l’enyorança que sent per la seva germana, la jove Marion surt de casa; escapa i deambula pels carrers de París durant un dia i una nit sencera. En aquest breu període, el temps i l’espai perden el sentit, i la protagonista se sent suspesa en una mena de bombolla de trobades casuals que faran valdre tant les companyies com les soledats amb les quals intentem seguir avançant. Amb dos protagonistes magnètics: Lou Dampros (La crónica francesa) i Tom Mercier (Sinónimos).