En Paco, l’Andreu, en Talo, en Manolo i en Pepito es van conèixer a finals dels 60; tenien entre 20 i 30 anys i treballaven en una de les fàbriques públiques més importants de la dictadura franquista: la Pegaso. Units pels ideals, van organitzar les seccions de CCOO i PSUC, sindicat i partit, llavors clandestins. Van arriscar les seves vides, i el benestar de les seves famílies, per la lluita per les condicions laborals dels treballadors, i contra Franco. Alguns van patir la presó, van haver d’amagar-se, van ser acomiadats de la feina. Només gràcies a la forta amistat que els unia van aconseguir superar tots els obstacles, i convertir la Pegaso en pionera en l’assoliment de drets a finals dels 70.