El documental definitiu sobre una de les bandes més influents del pop dels últims 30 anys, liderada per Jarvis Cocker, i autors de clàssics com "Common People" o "This is Hardcore". Pulp i Sheffield són elements inseparables. Com afirma Jarvis Cocker als dos minuts de film, això no podria haver succeït en cap altra part. Ni tampoc podia filmar-se d'una altra manera: aquí hi ha vida, mort, supermercats i ganiveteria. Hi ha la bona gent de Sheffield, que reflexiona sobre el poder de la banda quan falten uns mesos per a l'últim concert anglès de Pulp (8 de desembre de 2012): ancianes, xavals, fans embogits ( "Porto el Jarvis a les calces") i peixaters examinen al grup de la gent comuna. Un venedor de diaris els confon amb Queen. Una pensionista afirma que tenen millors lletres que Blur. Uns nens addueixen que "Disc 2000" et fa entrar ganes de moure el cul a la pista. Pulp, estrelles del pop al seu pesar i contra tot pronòstic, també parlen càndidament de les seves coses. El Jarvis canvia una roda del cotxe. Mark Webber confessa que va sempre amb autobús. El Jarvis explica les raons per estar en un grup pop, mostra la seva farmaciola per a concerts ( "això és per si necessites anar de ventre") i fa història. Oh: i canta un tros de "I like to move it" (¡). Un magnífic treball que explica a Pulp millor que totes les biografies. Pulp són això perquè vénen d'allà. Ara s'entén.