A mig camí del documental experimental i la ficció especulativa, aquesta pel·lícula narra experiències no pas a partir del que n’ha quedat documentat, sinó del que ens manca d’elles.Sense separar el llavors i l’ara, els vius dels morts, ni la presa de consciència de l’inconscient, fa història en potència d’un metge que en temps crítics del segle xx polititzà la psiquiatria capgirant la nostra relació amb la bogeria i l’home normal.I obre a Catalunya un espai autocrític sobre la seva desmemòria.