Vint-i-quatre anys ençà de l'explosió del reactor número 4, el 26 d'abril de 1986, la "zona prohibida" establerta en un radi d'uns trenta quilòmetres al voltant de la central nuclear ofereix una visió idíl·lica i paradoxal de la natura preservada dels estralls de civilització. Aquest territori on els radionúclids es van dispersar de manera irregular, amb l'explosió i l'incendi que va seguir, s'ha convertit també en un vast laboratori a l'aire lliure, on els científics estudien a llarg termini, en situacions reals, els efectes de la radioactivitat en dosis baixes sobre els organismes vius. Per què algunes aus moren prematurament, per què es pertorba el creixement dels pins, mentre que els ratolins de camp o els àlbers semblen gaudir de bona salut? Les espècies aparentment no reaccionen igual davant d'aquestes radiacions: els resultats de la investigació són inquietants, reveladors de la complexitat del món.