Roques de quatre colors componen el paisatge de Menorca. Un recorregut des de la més fosca a la més clara guiarà el cineasta en el camí de tornada a casa: una illa que s'enfonsa habitada pel seu germà, que va decidir quedar-s’hi.Macià i Lau són dos germans nascuts a Menorca, al cor de la Mediterrània. Ara, cineasta, Macià resideix temporalment als Estats Units, mentre que Lau, el germà petit, és un pagès que s’ha quedat en aquesta petita illa rocosa. A partir d’una col·lecció d’imatges, cartes i dibuixos amb textura orgànica, la història ens remet al paradís perdut de la infància, constantment erosionat per la força de les ones, del vent tramontà, de la distància i el temps. Amagades a la memòria de les pedres i els paisatges lunars s’amaguen les fonts d’identitat local, tradicions i ritus pagans del solstici d’estiu, perpetuats de generació en generació. "En quin moment es van separar els nostres camins?" es pregunta el director amb una suau barreja de malenconia i culpa, ja que el seu germà, vestit amb pell d’ovella, fa el paper de Joan Baptista durant la celebració del Sant. En aquest viatge íntim d’amor fraternal, és el fill pròdig qui es mira a si mateix en el reflex del seu germà petit, mentre reflexiona en veu alta sobre els límits de la memòria i de les imatges (Javier Martín, Visions du Réel).