El dia de Nadal, a la nit, el 33 presenta "T'odio amor meu", un espectacle de Dagoll Dagom estrenat el 1995 al Teatre Victòria de Barcelona, on les dones són les protagonistes. Basat en històries de Dorothy Parquer i amb música de Cole Porter, "T'odio, amor meu" fa una mirada entre amarga i divertida del món, dels sentiments i de les relacions de parella, des del punt de vista femení. En aquest espectacle les dones lluiten contra el pas del temps, l'intenten dissimular, busquen la química de la bellesa i de la felicitat; reinventen l'amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d'algú que les estimarà, aquesta vegada, de veritat. Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i arrenquen rialles, a vegades dolorides, altres alliberadores. I mentre esperen, canten. Canten i ballen perque la música és la mesura més exacta del seu sentiment. Repartiment: Nina, Mont Plans, Montse Pérez, Òscar Mas, Carme Cuesta, Pep Antòn Muñoz, Victòria Pagès, Carlos Gramaje Traducció i adaptació lletres: J. Ll. Bozzo, Joan Vives Direcció musical i arranjaments: Joan Vives Escenografia i vestuari: Isidre Prunés, Montse Amenós Coreografia: Ramon Oller Disseny so: Toni Vila Disseny il·luminació: Ignasi Morros Imatge: Perico Pastor Direcció: J. Ll. Bozzo Ajudant de direcció: Miquel Periel Producció: Anna Rosa Cisquella