Toc, toc… ¿qui hi ha…? Doncs hi ha l’adaptació catalana d’aquesta comèdia del dramaturg francès, Laurent Baffie (Montreuil, Seine-Saint-Denis, 1958). I al davant, hi ha la tropa d’intèrprets que s’enfronten a l’humor —mig negre perquè toca la medicina— que es desprèn de l’anàlisi del Transtorn Obsessiu Compulsiu (TOC), una patologia que fa que qui la pateix estigui permanentment angoixat per pensaments i accions persistents no desitjats que no pot controlar ni deixar de fer o expulsar. ‘TOC TOC’ comença amb l’entrada dels personatges a la consulta privada d’un eminent psiquiatre que no acaba d’arribar mai perquè presumptament viatja en avió i el vol s’ha retardat abans d’aterrar al Prat.