El segon llargmetratge de Dag Johan Haugerud proposa una àrdua exploració de la culpa, la pena i els problemes de comunicació. Podem estar parlant de la millor pel·lícula humanista noruega de la Història, tal com l'ha definida la crítica.  Durant una pausa a l'escola, la filla de 13 anys d'un destacat membre del Partit Laborista fereix greument a un company de classe, fill d'un polític d'alt nivell de la dreta. Quan aquest mor més tard a l'hospital, les versions contradictòries del que realment va succeir corren el risc d'empitjorar una situació difícil i traumàtica.