Establint un diàleg amb les fotografies de la seva amiga Alix Cléo-Roubaud, Jean Eustache proposa, en aquesta peça, una reflexió sobre com llegim les imatges i com aquestes ens llegeixen a nosaltres. Guanyador del Cèsar al millor curtmetratge. Una fotògrafa (Alix Cléo-Roubaud) conversa amb un jove (el fill de Jean Eustache). Ella li mostra fotos que comenta. Explica els seus efectes, les seves intencions, explica el context, descriu als personatges. A vegades els veiem parlant, a vegades veiem fotografies de fotograma complet. A poc a poc el comentari es va desviant de les imatges. Primer una mica, després cada vegada més descaradament fins al punt de no correspondre en absolut al que veiem.