La gravació d’un disc de tribut a Marc Bolan a càrrec d’un impressionant all-star de músics dona peu a reivindicar i repassar a fons –amb un resplendent arxiu de concerts i entrevistes– el llegat i la calidoscòpica personalitat d’un artista que va fer de pont entre la cultura hippy i el glam-rock. El primer teen idol dandi, androgin i lasciu del rock britànic i un dels millors creadors de cançons dels darrers anys 60 i dels primers 70 que, a més, “feia millors lletres que Bowie” (la cita és de Nick Cave).