La nostàlgia de Nissaga de poder, justament, va portar els seus autors a repetir l'experiència de Poble Nou i presentar una seqüela que es va titular Nissaga: l'herència, estrenada el 12 de maig de 1999 en horari de màxima audiència i capítols setmanals d'una hora. La trama argumental girava al voltant dels hereus de la família Montsolís i es desenvolupava setze anys després de la tràgica mort de l'Eulàlia i el Mateu. Això no volia dir que l'acció es traslladés a l'any 2015 sinó que es mantenia a l'època contemporània. Una llicència argumental força singular. De fet la història es repetia fatalment i de nou hi havia relacions incestuoses i homosexuals, passions esbojarrades, tensions generacionals i tot un grapat de situacions un pèl truculentes. Aquesta nova criatura de Benet i Jornet i els seus col·laboradors habituals, amb la incorporació del dramaturg Sergi Belbel entre altres, va gaudir d'una bona acceptació, però va romandre força lluny dels nivells de Nissaga de poder: els deu primers capítols abans de l'estiu van aplegar 551.000 espectadors de mitjana i el 22,5% de quota. Xifres remarcables en les hores de màxima lluita per audiència. Al setembre la sèrie va tornar amb els setze darrers episodis i noves trames i personatges, però va 'punxar' gairebé totalment amb 388.000 espectadors i el 14,8% de quota de pantalla. No hi va haver per tant epíleg com en el cas de Rosa.