Aquell home gran, discret i senzill, que passeja pel moll recolzat en un caminador i va fent fotos amb una càmera antiga és, encara que no ho sembli, un dels artistes més importants del nostre temps. Sardònic i proper, clarivident i poc amic de les paraules, Martin Parr ja era un mestre amb el blanc i negre, però va fer el salt al mític quan va passar-se al color. Ha retratat com ningú una societat britànica grotesca i entranyable, i les seves imatges dels turistes a la torre de Pisa o les sèries dels japonesos cansats i les parelles avorrides són fites de la fotografia contemporània. Els seus amics i familiars en parlen amb gran afecte i admiració, però si la pel·lícula prescindís d’aquests testimonis i només ens mostrés les imatges, seria igual de bona.