Una immersió en l’ànima de la zona que històricament separava el centre de la perifèria obrera del nord de Dublin. Testimonis a peu de carrer evoquen un passat de cosidores, mariners, estibadors, soldats, marginalitat i centres d’internament, i descriuen un present de gentrificació implacable i de poques alegries més enllà de l’esport. La música folk, imponent i melangiosa, interpretada en un llegendari pub local encarna l’orgull i la resistència d’aquesta comunitat en un film hipnòtic, sinistre i poètic rodat en preciós blanc i negre.