“Benvingut a la meva vida”, repeteix Sylvie Hofmann pràcticament durant tot el dia. La Sylvie treballa com a cap d’infermeria des de fa quaranta anys, en un hospital al nord de Marsella. La seva vida és córrer sense parar. Entre els pacients, la seva mare malalta, el seu marit i la seva filla, la Sylvie sempre s’ha dedicat als altres. I si un dia comença a pensar en ella? En la seva jubilació? Podria? Però, sobretot, ho desitjaria?