El retorn del cineasta novaiorquès al D’A suposa la seva sisena col·laboració amb Willem Dafoe, entregat aquí a un personatge, alter ego del director, que, retirat a un remot poblet siberià, emprèn un viatge interior, un passeig per un purgatori terrenal en el qual s’enfrontarà a tots els seus dimonis. Un cant al·lucinat, un poema surrealista esquitxat de referències autobiogràfiques i pulsions de sexe i mort, en el qual un Ferrara en la seva màxima expressió sembla voler passar comptes amb el seu passat.