El 1883 Jacint Verdaguer, amb trenta-vuit anys i acompanyat d'un pastor, s'enfilà fins el puig de Balaig, al Canigó. Des de dalt, Verdaguer contemplà el paisatge i se li revelà la idea del protagonista del poema que estava escrivint, sobre un cavaller de nom Gentil, seduït per una fada que se l’emporta en una carrossa, volant a través del Pirineu. Un recorregut que Verdaguer realitzà a peu aquell any. Canigó 1883 és un còctel biogràfic entre les cròniques pirenaiques d'un Verdaguer aventurer i el relat més íntim del poeta, sovint amagat entre els versos del poema.