Amb una posada en escena delicada i subtil, gairebé minimalista, aquesta peça plena de llum ens explica una de les poques conseqüències positives que va poder tenir la pandèmia: el sorgiment d'una història d'amor entre veïns. Durant el confinament, l'Artur s'avorreix, se sent sol i passa les hores tocant la guitarra, mentre que la relació entre la Cèlia, la seva veïna, i el David, es veu afectada per la distància i la fredor de les videotelefonades imposades per les restriccions.