L’excantant de Chumbawamba frega la seixantena sentint-se com un radical retirat, invisible, tot ell ràbia i frustració. Li tocarà armar-se de coratge i d’humor surrealista per alçar el cap, fer les paus amb el seu passat d’anarcopunk infiltrat (o venut?) al pop mainstream i plantar cara a un assetjador amb màscara de bebè.