L'Horta de València és un centre privilegiat de l'agricultura mediterrània. Ha sobreviscut fins als nostres dies, però des de les últimes dècades està patint un procés de deteriorament en què han desaparegut grans extensions de planures fèrtils. “L'Horta s’està morint”, clamen els agricultors. Un dels últims que queden és Antonio Ramón, que continua aquí per transmetre a la seva filla Inma els seus coneixements de la terra i del cultiu de la xufla. Camagroga segueix el seu treball i el de la seva filla durant tot un any, i enregistra un cicle complet de la terra. Una elegia del treball, la terra, l'herència i la resistència.