Als anys 80, enmig d'una forta crisi econòmica, es va crear una Loteria Nacional a Irlanda, que va suposar una injecció d'il·lusió per una població sense gaires perspectives de futur. El format de la loteria consistia a encertar una combinació de sis números de 36 possibles, però també hi havia premis substancials per quatre i cinc encerts, una característica que el matemàtic d'arrels poloneses Stefan Klincewicz va veure com una debilitat a explotar. Amb un grup d'inversors, va decidir jugar totes les combinacions possibles aprofitant un pot acumulat per obtenir un benefici segur. La Loteria Nacional va intentar frustrar aquest intent d'assegurar el premi davant d'una opinió pública dividida entre els que ho consideraven legítim i els que creien que era un abús del sistema