Imaginem-nos una família urbanita: una mare, un pare, dos fills i un animal de granja. Després observem-la de prop: el pare està enganxat tot el sant dia al mòbil mentre ningú sap ben bé en què treballa i la mare és una inventora que somia en el Nobel, però amb una vida força desastrosa. Els seus fills són un filòsof adolescent que es pren la vida com li arriba (normalment en posició horitzontal) i un noi atractiu, de 8 anys, amb l'energia de 800.000 conills de Duracel. Llavors hi ha la vaca domèstica. Que parla, òbviament. I té un munt de coses a dir.