La Mahin, una dona de setanta anys que viu sola al seu pis de Teheran d'ençà de la mort del seu marit, coneix en Faramarz, un taxista amable i atent amb qui estableix unes converses que ben aviat es transformen en una complicitat inesperada.En un context de repressió i valentia, la pel·lícula es va rodar de manera clandestina arran de la prohibició imposada pel govern iranià. Els directors, decidits a filmar malgrat les restriccions, ho van fer d'amagat com un acte de llibertat. A l'abril van ser condemnats a catorze mesos de presó, per bé que la pel·lícula ha sobreviscut com un testimoni que la veritat i el cinema no es poden silenciar.