En el seu segon llargmetratge, Dies i Mallon realitzen una àmplia evocació de la memòria brasilera fent ús de les eines del cinema experimental en un film de personatges, a través dels quals s'exploren temes com el genocidi indígena, la destrucció de la naturalesa, el menyspreu cap a les religions i l'explotació laboral.L'Aeroport Internacional de Guarulhos es troba en territori indígena. És una ciutat dins d'una ciutat, perquè centenars de milers de passatgers ho creuen diàriament i 35.000 persones treballen en ell. La pel·lícula segueix a aquests empleats, com Alê, un treballador de pista la història familiar del qual es va superposar amb la construcció de l'aeroport. Seguim les seves trobades a través del temps. Els seus records i el seu futur, així com els dels seus amics, estan impregnats d'una matèria comuna: les petjades d'un passat perdut en un territori en constant transformació.