L'agosarat debut cinematogràfic de Lizzie Borden pretenia retratar un col·lectiu de dones artistes des d’una perspectiva col·laborativa. Amb el temps, algunes participants es van distanciar del projecte i Borden en va assumir l'autoria. El resultat reflecteix la complexa relació entre la cineasta i les seves protagonistes. Quan el col·lectiu es desintegra, la pel·lícula es fragmenta de manera similar, i introdueix personatges ficticis, sons i imatges inconnexes, així com observacions multitextuals d'artistes alienes al grup (Joan Jonas, Barbara Kruger, Nancy Holt i Kathryn Bigelow). El resultat és una descripció rica i polièdrica del feminisme de la dècada dels setanta.