Reflectida al mirall veiem a la núvia (Rocío Molina). Una trena recull el seu cabell i porta un vestit preciós. Però la seva mirada revela la impossibilitat de suportar el pes de l'ideal femení que representa. Diuen que la vida d'una persona passa per davant dels seus ulls abans de morir. “La petite mort” és la successió d'aquestes imatges, d'aquestes dones que al llarg de la seva vida, i gairebé sense voler, han modelat la identitat d'una nena que ja no es reconeix en el seu reflex.