A partir d'aquesta trobada fortuïta, es traça una delicada història d'amor tardà, explicada amb humor i sense dramatisme, que celebra la bellesa de la fragilitat compartida. Anne Benhaïem combina una ficció mínima i lluminosa amb moments de conversa improvisada, on els gestos quotidians i els cossos limitats esdevenen matèria poètica. Paral·lelament, tres cineastes (Benhaïem, Pascale Bodet i Bojena Horackova) dialoguen sobre aquesta història i sobre els seus projectes tot teixint un joc de mirades que barreja realitat i ficció, observació i sensació.