La quarta part de la trilogia de la vida (com ell mateix la defineix) de Roy Andersson, qui va repetir triomf al Festival de Venècia alçant-se com a Millor Director després de guanyar el Lleó d'Or amb la seva anterior pel·lícula, "Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia".  Una reflexió sobre la vida humana amb tota la seva bellesa i crueltat, la seva esplendor i banalitat. Passegem, com en un somni, de la mà d'una narradora a la manera de Sherezade. Moments intranscendents cobren el mateix significat que un moment històric: una parella flota per sobre de Colònia, destrossada per la guerra; camí d'una festa d'aniversari, un pare s'ajup per a lligar la sabata del seu fill sota una pluja torrencial; unes adolescents ballen davant d'un cafè; un exèrcit derrotat marxa cap a un camp de presoners. Alhora oda i lament, "Sobre l'infinit" ofereix un calidoscopi de tot l'eternament humà, una història infinita de la vulnerabilitat de l'existència.