És l’etern resplendor de la ment el que motiva a la gent a viure una vida bella. Una noia que es troba a mitjans dels seus vint anys està atrapada en una vida avorrida, i la càrrega de la pressió social i les expectatives familiars. Sent la major, els seus pares esperen que s’estableixi, amb una bona feina i carrera. La seva vida està estancada en un estrany cercle viciós i no pot avançar segons les expectatives de la seva família. Amb ambdós pares treballant com a professors, també esperen que ella elegeixi la docència com a professió, la qual cosa és una expectativa bastant estàndard venint d’una família de classe mitjana de ment tancada. La seva vida sembla bastant caòtica, i repleta de somnis que representen exactament el contrari del que està vivint.