Durant els anys 60 i 70, l'Iraq s'estava modernitzant a marxes forçades, tot i que només rebia una petita part dels beneficis del seu petroli, que anaven a parar a les grans petrolieres occidentals. La nacionalització del petroli del 1972 havia d'enriquir el país, però va començar a espatllar la bona entesa amb Occident. La revolució islàmica de l'Iran va tornar a fer coincidir els interessos occidentals i els de l'Iraq, on ja s'havia imposat Saddam Hussein: els Estats Units i Europa van ajudar activament l'Iraq durant la seva guerra amb l'Iran. Però amb la invasió de Kuwait, Saddam va cometre un error que tant ell com el seu país haurien de pagar molt car. Occident no va li perdonar hagués volgut alterar l'equilibri de poder a l'Orient Mitjà i va castigar l'Iraq amb un embargament de dotze anys que va fer retrocedir el país fins al nivell del subdesenvolupament. I encara havia de caure més avall.